El Tribunal Suprem dicta senténcia sobre l'acomiadament disciplinari d'un professor sense audiència prèvia.
El tribunal Suprem (STS 1250/2024) ha emès una sentència que redefineix les normes sobre lels acomiadaments disciplinaris a Espanya. El cas aborda l'acomiadament d'un professor de la Fundació per als Estudis Superiors de Música i Arts Escèniques de les illes Balears (FESMAE-*IB) i planteja una qüestió clau: l'obligotarietat de l'audiència prèvia a l'acomiadament i les circumstàncies excepcionals en les quals pot ser omesa.
QUÈ ÉS L'AUDIÈNCIA PREVIA?
L' àudiència previa és un requisit fonamental en els acomiadaments disciplinaris. Consisteix a permetre al treballador presentar la seva versió dels fets abans que l'ocupador decideixi finalitzar la relació laboral. Aquest procediment assegura que les decisions siguin justes i fonamentades, considerant tots els elements rellevants.
El Conveni 158 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), ratificat per Espanya, estableix que un acomiadament per raons disciplinàries només pot dur-se a terme si el treballador ha tingut oportunitat de defensar-se, excepte en casos excepcionals. Aquest conveni forma part de l'ordenament jurídic espanyol i és de compliment obligatori.
EL CAS DEL PROFESSOR: ANTECEDENTS I DECISIÓ
El professor ocupava un lloc directiu i va ser acusat d'assetjament sexual per diverses alumnes. Les denúncies es recolzaven en testimoniatges, missatges de WhatsApp i un informe del Institut Balear de la Dona, que evidenciaven una conducta greu i reitirada. Davant el risc immediat per a les alumnes, la fundació va decidir acomiadar-lo sense concedir-li audiència prèvia, argumentant la gravetat dels fets i la necessitat de protegir les víctimes.
El Tribunal Suprem va confirmar que, en condicions normals, l' àudiència previa és un requisit indispensable per a qualsevol acomiadament disciplinari. No obstant això, va reconèixer que aquest cas s'ajustava a l'excepció prevista en el Conveni 158 de la OIT: no era raonable exigir a l'ocupador que escoltés el treballador abans d'acomiadar-lo donada la urgència de la situació i la prioritat de garantir la seguretat de les alumnes.
UN CANVI EN LA DOCTRINA I NOVES EXIGÈNCIES
La sentència representa un canvi significatiu en la jurisprudència. Fins ara, el Tribunal Suprem no havia reconegut de manera tan explicita l'aplicació directa del Conveni 158 en els acomiadaments disciplinaris. Aquesta resolució corregeix criteris anteriors i estableix que l'audiència prèvia és una obligació general, excepte en casos excepcionals degudament justificats, com a situacions de risc imminent o la necessitat de protegir tercers.
A partir de novembre de 2024, les empreses hauran de garantir que tots els acomiadaments disciplinaris compleixin amb aquest requisit, tret que existeixin proves clares i contundents que justifiquin l'excepció. Aquesta evolució reforça la responsabilitat empresarial de prevenir conductes greus, com l'assetjament sexual, sense menyscabar els drets fonamentals dels treballadors.
UN EQUILIBRI ENTRE GARANTIES I SEGURETAT
El Tribunal Suprem també va subratllar que les excepcions de l'audiència previa no han de convertir-se en una pràctica sistemàtica per a eludir les garanties processals. En aquest cas concret, la validesa de la decisió de la fundació va estar recolzada per proves concloents i un risc per a les víctimes.
Aquesta nova doctrina busca equilibrar dos objectius essencials:
1. Garantir els drets del treballador ha ser escoltat.
2. Protegir entorns laborals segurs i respetuosos, especialment en sectors sensibles com l'educatiu, on les relacions jeràrquiques poden derivar en abusos de poder.