La justíca europea sentència que les treballadores de la llar han de disposar d'un registre horari de la seva jornada laboral.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s'ha pronunciat sobre el cas d'una treballadora de la llar contractada a temps complet que va impugnar el seu acomiadament davant els tribunals espanyols. En la seva sentència, emesa aquest dijous, el TJUE va recordar que els ocupadors domèstics estan obligats a establir un sistema de registre de jornada diària dels treballadors de la llar. Aquest registre és fonamental per garantir un còmput precís de les hores treballades i permetre que els treballadors puguin exercir els seus drets, especialment en casos d'acomiadament.
El cas en qüestió es refereix a l'acomiadament d'una treballadora que va ser declarat improcedent pels tribunals espanyols. Com a resultat, els empresaris van ser condemnats a abona-li les quantitats corresponents als dies de vacances no gaudits i les pagues extres degudes.
No obstant això, el jutge espanyol que va resoldre el cas, va considerar que la treballadora no havia demostrat de manera suficient les hores treballades ni el salari reclamat. Segons va argumentar, la normativa espanyola vigent eximia a les llars familiars, de l'obligació de registrar el temps de treball efectiu dels seus empleats. A més va assenyalar que la reclamació de la treballadora no podia basar-se únicament en la falta d'aportació t en la falta d'aportació per part dels ocupadors dels registres horaris corresponents.
El TJUE, no obstant això, subratlla ja en una sentència de 2019 on va declarar il·legal la normativa espanyola i la seva interpretació per part dels tribunals nacionals, que permetia als ocupadors eludir l'obligació de registrar la jornada laboral diària dels seus treballadors. Aquest recordatori reforça la importància de complir amb la normativa europea en matèria de drets laborals i registre de jornada, fins i tot en l'àmbit del treball domèstic.
ANTECEDENTS DEL CAS
La decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es reflecteix al cas d'una treballadora de la llar contractada a temps complet que va impugnar el seu acomiadament davant dels tribunals espanyols. Aquest acomiadament va ser declarat improcedent, la qual cosa va obligar els seus ocupadors a abonar-li les quantitats corresponents als dies de vacances no gaudits i les pagues extres degudes.
No obstant això, el jutge espanyol encarregat del cas, va concloure que la treballadora no havia demostrat de manera suficient les hores treballades ni el salari reclamat. A més, va assenyalar que la reclamació no podia basar-se únicament en la falta d'aportació per part dels empresaris dels registres horaris, atès que la normativa espanyola eximeix a uns certs ocupadors, com les llars familiars, de l'obligació de registrar el temps efectiu de treball dels seus empleats.
Davant aquestes circumstàncies , i considerant que el recurs de la treballadora plantejava dubtes sobre la compatibilitat de la normativa nacional amb el dret comunitari, el tribunal espanyol va decidir elevar la qüestió al TJUE perquè resolgués.
LA NORMATIVA ESPANYOLA I LA SEVA INTERPRETACIÓ EN ELS TRIBUNALS VULNERA LA DIRECTIVA EUROPEA.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha recordat que, en una sentència del 2019, ja va declarar il·legal la normativa espanyola que eximia als ocupadors de registrar la jornada laboral diària dels seus treballadors, inclosos els empleats de la llar. Segons el TJUE, aquesta interpretació vulnera la Directiva europea sobre l'ordenació del temps de treball.
El TJUE ha assenyalat que aquesta pràctica priva a les empleades de la llar de la possibilitat de determinar de manera objectiva i fiable les hores treballades, afectant els seus drets laborals. Encara que admet que poden establir-se particularitats sectorials, com a excepcions per a les hores extres, aquestes no han de buidar de contingut les garanties de la normativa europea, alguna cosa que correspon avaluar als tribunals espanyols.
A més, el TJUE destaca que, com es un sector feminitzat, han de considerar-se els riscos de discriminació indirecta per raó de sexe, tret que existeixin justificacions objectives, la qual cosa també hauran d'analitzar les autoritats espanyoles.