EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA VALIDA L'EXTINCIÓ DEL CONTRACTE LABORAL
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha validat la terminació del contracte laboral d'una delegada de vendes pel fet que va aconseguir l'edat requerida per a accedir a la pensió per jubilació. La dona complia amb tots els requisits legals per a rebre el 100% de la pensió ordinària.
La Sala social explica que les polítiques d'ocupació poden ser una raó justificada per a la terminació del contracte per aconseguir l'edat de jubilació, sempre que es compleixin dues condicions: que l'empleat afectat no experimenti una reducció en la seva pensió de jubilació i que la terminació del contracte tingui un efecte substitutiu real en la plantilla.
En aquesta situació, totes dues condicions es complien, sense que existís cap indici de discriminació per motius de gènere, ja que la persona va ser substituïda per un treballador de sexe masculí del qual no es té informació sobre la seva remuneració per a poder avaluar qualsevol tipus de discriminació.
ÉS VÀLID L'ACOMIADAMENT
La sentència realitza una anàlisi de l'evolució històrica de les clàusules convencionals de jubilació forçosa, des de la Llei 14/2005 fins al Reial decret llei 28/2018, que va introduir la possibilitat de la jubilació forçosa, similar al text anterior, però amb dues novetats: la inclusió del "relleu generacional" com a causa d'extinció i l'exigència que la persona treballadora afectada tingui dret al 100% de la pensió ordinària de jubilació en la seva modalitat contributiva.
A més, la disposició final 1.1 de la Llei 21/2021 va introduir dues innovacions: l'extensió de l'edat de jubilació als 68 anys i la referència en les clàusules d'ocupació al "relleu generacional a través de la contractació indefinida i a temps complet de, almenys, un nou treballador o treballadora". No obstant això, aquesta última no és aplicable a causa de la data de finalització contractual.
Per tant, segons la sentència, l'acomiadament es basa en una norma vàlida i vigent en el moment de l'extinció. En el moment de la comunicació de la finalització del contracte per aplicació de la Disposició Addicional 10a de l'Estatut dels Treballadors, el conveni col·lectiu d'aplicació havia expirat i la nova norma convencional no es va publicar fins a un any després.
A més, la sentència assenyala que la contractació del substitut, encara que posterior, no invalida l'acomiadament. La contractació d'un substitut és un requisit necessari, i en aquest cas, la data de finalització del contracte va ser un divendres, i la formalització del contracte amb el treballador substitut va tenir lloc el següent dilluns.
VOT PARTICULAR
Els set magistrats que integren el vot particular han recolzat la compatibilitat de la jubilació forçosa amb el Dret de la Unió Europea, una mesura que va ser acceptada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), sempre que es compleixin unes certes condicions.
A més, han considerat que és legítim establir un límit d'edat de 65 anys, conforme al Dret de la Unió, quan aquest límit estigui justificat per l'objectiu de garantir la seguretat en el treball. No obstant això, han assenyalat que la diferenciació de tracte entre els treballadors basada en l'edat no pot ser justificada per raons vàlides com la capacitat de l'empleat per a preservar la seguretat i salut en el treball.
Per tant, han suggerit que s'hauria d'haver atorgat una indemnització a la treballadora a causa de la violació del seu dret fonamental a no ser discriminada per raó de la seva edat. La discriminació soferta va ser el que va conduir a l'extinció de la seva relació laboral en els últims anys de la seva carrera professional.