EL TSJ DE CATALUNYA DESESTIMA EL RECURS D'UNA TREBALLADORA ACOMIADADA DESPRÉS DE TORÇAR-SE EL TURMELL, PERQUÈ NO BASTEN ELS MERS INDICIS DE DISCRIMINACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs d'una treballadora de La Tagliatella que va ser acomiadada per raons «disciplinàries» una setmana després d'iniciar una baixa laboral per una fractura de turmell. La magistrada va justificar la seva decisió assenyalant que, perquè un acomiadament sigui declarat nul, és necessari provar una discriminació real, i no sols presentar indicis, com va intentar la treballadora.
En la resolució s'estableix que l'empresa va acomiadar a la treballadora per presumpta apropiació indeguda de menjar i per considerar que la baixa mèdica era fraudulenta. La baixa es va produir just després que se li deneguessin unes vacances sol·licitades a la fi de l'estiu. La treballadora va demandar a l'empresa, al·legant que l'acomiadament era una represàlia per haver pres la baixa mèdica durant el període vacances, i va demanar la nul·litat de l'acomiadament o, subsidiàriament, que es declarés improcedent.
RESOLUCIÓ DEL JUTJAT SOCIAL Nº1 DE MANRESA
El Jutjat social número 1 de Manresa va dictaminar a favor de la treballadora, ordenant a l'empresa readmetre-la amb abonament de salaris deixats de percebre o indemnitzar-la amb uns 850 euros. No obstant això, el jutjat va rebutjar la nul·litat de l'acomiadament al no trobar indicis suficients de vulneració de drets fonamentals, ja que la baixa mèdica no es va deure a una malaltia greu que pogués considerar-se un estigma o una discapacitat.
El magistrat també va assenyalar que, fins i tot amb la Llei 15/2022, una incapacitat temporal en el moment de l'acomiadament no comporta automàticament la nul·litat, tret que sigui la causa directa de l'acomiadament. Quant a la improcedència, el jutjat va concloure que les acusacions d'apropiació indeguda i simulació de baixa mèdica no van ser provades.
ELS INDICIS NO BASTEN PER A DECLARAR DISCRIMINACIÓ
No conforme amb la decisió del Jutjat de Primera Instància, la treballadora va interposar un recurs de suplicació, que va ser remès al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En aquest recurs, i acollint-se a l'article 193 b) i c) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, la treballadora va argumentar que hi havia suficients indicis de discriminació, atès que existia una proximitat temporal entre la seva sol·licitud de vacances i l'inici de la seva baixa mèdica el 12 d'agost de 2022.
En aquest context, sostenia que l'acomiadament va ser una reacció a l'exercici dels seus drets a sol·licitar vacances i a la baixa mèdica, i que els motius disciplinaris aparents no eren més que una cobertura per a ocultar la veritable raó de l'acomiadament. En conseqüència, sol·licitava que es revoqués la sentència de primera instància i que es declarés la nul·litat de l'acomiadament per vulneració de drets fonamentals.
RESOLUCIÓ TSJ DE CATALUNYA
El TSJ de Catalunya ha decidit desestimar la petició, ja que, segons la magistrada encarregada del cas, el recurs no va ser presentat de manera adequada. En primer lloc, el recurs no especificava quins fets es pretenien revisar ni oferia un text alternatiu. A més, tampoc citava el document en el qual es basava l'escrit.
Pel que fa a un altre dels arguments del recurs, la magistrada va destacar que aquest només esmentava l'existència d'indicis de discriminació basats en la proximitat temporal, al·legant que l'acomiadament disciplinari ocultava la veritable causa de la terminació del contracte. Així mateix, el recurs introduïa una nova qüestió relacionada amb el dret a gaudir de vacances, que no havia estat plantejada en la demanda original. Per aquestes raons, la magistrada va decidir desestimar el recurs, confirmant així la sentència de primera instància.