Novetats en matèria de creació i creixement d'empreses

Aquest mes us volem parlar de la nova llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses. Que entra en vigor el dia 19/10/2022. El mes destacat d’aquesta llei és que permet que el capital social mínim sigui un euro. Per contra dels 3.000 euros exigits fins ara.

A banda d’això també millora els tràmits i vol ser més àgil i senzill. Certament però, com sempre, tenim lletra petita. Tant en el capital social com en la creació. A banda que com sempre, quan una nova llei implica canvis a les institucions, com es en  aquest cas, el registre mercantil, com a assessors, sempre hem d’esperar que el procediment sigui igual d’àgil que el text legal.

A continuació us en parlem amb tot detall, però primer expliquem una mica el concepte i el règim legal.

Es defineix el capital social com el conjunt de diners i béns materials aportats pels socis a una empresa. La seva importància és tal que hi ha autors que defineixen a l'empresa com un capital amb personalitat jurídica. Té la seva més àmplia regulació i significat en l'àmbit de la creació i fundació de la societat anònima i de la societat de responsabilitat limitada, la regulació de la qual es troba continguda en el Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital. Com a aspectes més destacables cal ressenyar els següents:

• 1. En l'escriptura de constitució de la mateixa s'ha de consignar de manera expressa el metàl·lic, els béns o drets que cada soci aporti o s'obligui a aportar, el títol en què el faci i el nombre d'accions atribuïdes en pagament, perquè això configura el capital social amb el qual la mateixa comença a funcionar.

• 2. En els estatuts socials s'ha de consignar també el capital social, expressant, en el seu cas, la part del seu valor no desemborsat, així com la forma i el termini màxim en què han de satisfer-se els dividends passius, i el nombre d'accions en què estigués dividit el capital social; el seu valor nominal; la seva classe i sèrie, si existissin vàries, amb exacta expressió del valor nominal, nombre d'accions i drets de cadascuna de les classes; l'import efectivament desemborsat; i si estan representades per mitjà de títols o per mitjà d'anotacions en compte. En cas que es representin per mitjà de títols haurà d'indicar-se si són nominatives o al portador, i si es preveu l'emissió de títols múltiples.

Relació entre patrimoni i capital social

Cal distingir capital social de patrimoni social, perquè si bé el capital social es configura amb base en les aportacions dels socis, el patrimoni social es refereix al conjunt de drets i obligacions de valor pecuniari que pertanyen a la societat. Així doncs, en el moment de fundació de la societat el capital social i el patrimoni social sol coincidir, i una vegada que la societat ha nascut i entra en funcionament les vicissituds de l'activitat de la societat repercutiran directament en el seu patrimoni social, augmentant-lo o disminuint-lo, depenent de si la societat funciona millor o pitjor en els negocis o activitat que exerceix i en funció d'això tingui guanys o pèrdues, mentre que el capital social roman en principi invariable i aliè al resultat de l'activitat desenvolupada per la societat, i només podrà variar en funció de l'augment o reducció d'aquest capital que es pugui recordar per la societat d'acord amb les formalitats legals requerides.

No obstant l'anterior, existeix una relació entre capital social i patrimoni social, i aquesta relació serà la que podrà servir d'indicatiu de la situació econòmica de la societat. Així, si el patrimoni social és superior al capital social es podrà dir que la societat es troba en una situació més sòlida. Si, per contra, està per sota del capital social, significarà que les pèrdues en els negocis han absorbit part dels fons que els socis van aportar per a la constitució de la societat i que eren el capital social de l'empresa. Si aquestes pèrdues deixen el patrimoni de la societat reduït a una xifra inferior a la meitat de la seva capital social, l'entitat entrarà en causa de dissolució legal, tret que el capital social s'augmenti o es redueixi en la mesura suficient per al seu equilibri.

Principis ordenadors del capital social

La doctrina i jurisprudència en tractar el capital social l'han fet sobre la base d'una sèrie de principis ordenadors d'aquest, entre els quals cal destacar:

• 1. Principi de capital mínim, entès aquest com el capital social que exigeix el legislador perquè es pugui crear una determinada societat, així per exemple per a les societats anònimes el legislador el xifra en 60.000 euros, amb la finalitat que no s'utilitzi aquest model de societat per a les petites empreses i per a les societats de responsabilitat limitada aquest capital mínim s'estableix, a partir de l'aprovació de la Llei 18/2022, de 28 de setembre de creació i creixement empresarial en 1 euro. Ara bé, mentre el capital de les societats de responsabilitat limitada no aconsegueixi la xifra de tres mil euros, s'aplicaran les següents regles:

o - Haurà de destinar-se a la reserva legal una xifra almenys igual al 20 per cent del benefici fins que aquesta reserva juntament amb el capital social aconsegueixi l'import de tres mil euros.
o - En cas de liquidació, voluntària o forçosa, si el patrimoni de la societat fos insuficient per a atendre el pagament de les obligacions socials, els socis respondran solidàriament de la diferència entre l'import de tres mil euros i la xifra del capital subscrit.

• 2. Principi de determinació, tal com s'ha indicat tant en l'escriptura fundacional com en els estatuts que regeixen la vida de la societat s'ha de fixar clarament quin és el seu capital social indicant el seu import i si el mateix es divideix en accions o en el seu cas en participacions, indicant el seu número i el valor nominal d'aquestes, i el tipus de títols, si són nominatives, al portador, etc.

• 3. Principi d'integritat, que comporta que perquè la societat es pugui constituir tot la seva capital social previst per a la seva creació aquest subscrit íntegrament per persones amb capacitat per a obligar-se.

• 4. Principi de desemborsament mínim. Així l'article 79 de la Llei de Societats de Capital diu "Les accions en què es divideixi el capital social de la societat anònima hauran d'estar íntegrament subscrites pels socis, i desemborsat, almenys, en una quarta part del valor nominal de cadascuna d'elles en el moment d'atorgar l'escriptura de constitució de la societat o d'execució de l'augment de capital social". En definitiva, el que es pretén amb això és que la societat al temps de l'inici de la seva marxa en el tràfic mercantil tingui una sèrie de fons immediatament disponibles.

• 5. Principi d'estabilitat, que comporta que la xifra del capital que consta en els estatuts no podrà ser alterada, augmentant-la o disminuint-la sinó per les causes i els llits legalment establerts, a fi que el capital social no perdi la seva funció de garantir els drets dels tercers que es relació amb la societat i servir-los d'indicatiu als mateixos sobre la bona o mala marxa de la societat.

• 6. Principi de realitat, que suposa que el nombre d'accions o participacions que constitueixen el capital social respon a béns realment aportats pels socis a la societat en la forma legalment prevista, estant prohibida per tant la creació de societats amb un capital fictici que no respongui a aportacions realment realitzades pels socis, prohibint el que en el seu moment es feia, que era crear societats amb accions denominades "alliberades" que en realitat no guardaven cap correspondència amb una aportació real patrimonial dels socis.

Mecanismes legals de protecció

A part dels principis abans ressenyats, el legislador en la seva visió de fer al capital social l'eix de funcionament de la societat ha establert una sèrie de mecanismes de protecció dirigits a preservar els principis reguladors del capital social, i per a això ha previst una sèrie de mecanismes quals són:

• 1. Determinació del que pot ser objecte d'aportació al capital social.

• 2. Si l'aportació és dinerària l'article 61 de la Llei de Societats de Capital diu: "1. Les aportacions dineràries hauran d'establir-se en euros".

• 3. Si l'aportació no s'efectua en diners, s'estableix pel legislador un sistema de cauteles perquè la seva valoració sigui conforme amb la realitat, tal com es desprèn dels articles 63 i següents de la Llei de Societats de Capital.

• 4. Es prohibeix emetre accions per sota del seu valor nominal.

• 5. S'estableix l'obligació que part dels beneficis es destini a reserves. Així l'article 274 de la Llei de Societats de Capital diu: "1. En tot cas, una xifra igual al deu per cent del benefici de l'exercici es destinarà a la reserva legal fins que aquesta abast, almenys, el vint per cent del capital social".

• 6. S'estableix la possibilitat que els creditors de la societat es puguin oposar al fet que es redueixi el capital social pels socis, en determinats suposats a fi que aquests creditors no es vegin perjudicats en els crèdits que mantenen contra la societat per aquest motiu (article 334 de la Llei de Societats de Capital).

• 7. S'estableix la prohibició de pagar dividends a les accions tret que siguin amb beneficis realment obtinguts, estant per tant vedat el pagament de dividends amb càrrec al propi capital social, així l'article 273.2 de l'esmentat text legal diu: "Una vegada cobertes les atencions previstes per la llei o els estatuts, només podran repartir-se dividends amb càrrec al benefici de l'exercici, o a reserves de lliure disposició, si el valor del patrimoni net comptable no és o, a conseqüència del repartiment, no resulta ser inferior al capital social".

• 8. S'estableix la prohibició que la societat subscrigui les seves pròpies accions i limita l'adquisició per la societat d'accions pròpies ja emeses, tal com s'estableix en els articles 134 i següents de la Llei de Societats de Capital.

Augment del capital social

Una vegada constituïda la societat i posada la mateixa en funcionament el seu capital social pot ser objecte de diverses operacions, entre les quals cal destacar l'augment del capital social la regulació del qual ve principalment recollit en els articles 295 a316 del Text Refós de la Llei de Societats de Capital Així mateix, també hi ha la possibilitat de procedir a la reducció del capital social la regulació del qual ve principalment recollit en els articles 317 a342 del text Refós de la Llei de Societats de Capital.

Referent a l'augment del capital social cal destacar que es tracta d'una operació en virtut de la qual la societat procedeix a l'increment del capital social que figura en els seus estatuts, per la qual cosa aquesta operació comportés que es produeixi una modificació d'aquests, i per tant hauran d'observar-se tres requisits bàsics per a això, que s'acordi per la junta general d'accionistes com a òrgan sobirà de la societat en els termes previstos en la llei i en els estatuts de la societat, que es reculli aquesta modificació d'augment en escriptura pública i que es procedeixi a la inscripció de la mateixa en el registre mercantil a fi de donar coneixement d'aquesta operació a tercers que es relacionin amb la societat.
Com a modalitats d'augment de capital social més característiques cal ressenyar que pot realitzar-se mitjançant l'emissió de noves accions o participacions de la societat, o bé, mitjançant l'elevació del valor nominal de les accions o participacions, en tots dos casos, la finalitat és la mateixa, la cerca de nous recursos a través dels socis de la societat sense necessitat de recórrer a finançament extern, encara que pot ocórrer que aquest augment del capital social no suposi un increment de patrimoni en els supòsits en què aquest augment es faci amb càrrec a reserves o beneficis que ja figuraven en el patrimoni de la societat.

Si l'augment es fa mitjançant aportacions dineràries, sorgeix un dret de subscripció preferent per part dels quals ja són accionistes de la societat que poden exercir o transmetre'l així es reconeix per la llei, i la jurisprudència,.
Si s'ha augmentat el capital social íntegrament amb càrrec a reserves s'atribueix als accionistes que ho fossin en el moment d'adoptar l'acord ampliatiu com a mitjà en defensa dels seus drets com a soci el dret d'assignació gratuïta de les noves accions de l'ampliació en proporció al número dels quals ja tenia, i, de no interessar-li, pot transmetre'l (306.2 de la Llei de Societats de Capital) obtenint el seu contravalor.

Reducció del capital social

Referent a la reducció del capital social, a diferència de l'augment del capital social, revesteix una sèrie de diferències entre les que cal destacar la possibilitat d'oposició per part dels creditors a això, i l'obligatorietat que estableix el legislador de fer aquesta reducció en determinats suposats tal com es desprèn de l'article 317 de la Llei de Societats de Capital.

D'altra banda, cal parlar del que la doctrina ha donat a denominar operació acordió, és a dir en una mateixa junta s'acorda en un primer moment la reducció del capital social per a després ampliar-lo, aquesta figura se sol usar quan hi ha greu problema de manca de balanç en els comptes de la societat, però així i tot s'haurà de respectar el dret d'adquisició preferent, que l'eficàcia de l'acord de reducció quedi supeditada al fet que es faci efectiu l'acord de l'augment i que en tot cas s'inscrigui aquest acord en el Registre Mercantil.

Finalment, i com a aspecte més destacable del capital social és el referit a la importància del mateix en la possible causa de dissolució i liquidació de la societat i la responsabilitat de l'òrgan d'administració de la societat en aquesta matèria, així una de les causes de dissolució legalment establertes entre altres en l'article 360 de la Llei de Societats de Capital ve donada pel fet que la seva capital social s'hagi reduït per sota del mínim legal o també pel fet que les pèrdues de la societat hagin deixat reduït el seu patrimoni net a una quantitat inferior del capital social tret que aquest s'augmenti o redueixi prou sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs en la forma prevista per la Llei Concursal 22/2003, de 9 de juliol, en aquesta mena de supòsits és obligació de l'administrador operar i realitzar els actes necessaris per a promoure el concurs de la societat o realitzar els actes conduents i precís per a la seva liquidació, i en cas que no ho van fer podrien incórrer en responsabilitat.