En aquest post expliquem els aspectes de la declaració de l'IRPF que més afecten al col·lectiu de músics, compositors i professionals de la música.
L'IRPF és un impost que grava els ingressos obtinguts per una persona física resident a Espanya. Un músic habitualment té aquestes vies d'ingressos:
- Drets d'autor.
- Concerts i actuacions.
- Vendes de discs.
- Enregistraments, col·laboracions i músics de sessió.
- Drets d'imatge, patrocinis, merchandising,…
Vegem a continuació els rendiments que hauria de declarar a l'IRPF.
Rendiments del treball
Si el músic treballa com a assalariat en un estudi o amb altres artistes com a músic de sessió, el seu sou tindrà la consideració de rendiment del treball. També tributaran d'aquesta manera les quantitats que hagi percebut per concerts i actuacions quan el promotor l'hagi contractat sota relació laboral i hagi estat aquest qui l'hagi donat d'alta a Seguretat Social.
Altres ingressos que es consideren rendiments del treball són aquells rendiments derivats de drets d'autor quan hagin estat cedits a tercers el dret a la seva explotació. L'habitual és que els compositors i músics cedeixin els drets d'explotació de les seves cançons a editorials i segells, que posteriorment els liquidaran els corresponents royalties.
En els rendiments del treball es poden deduir els següents despeses:
- Les cotitzacions a la Seguretat Social.
- Les quotes satisfetes a sindicats i col·legis professionals, quan la col·legiació tingui caràcter obligatori, en la part que correspongui als fins essencials d'aquestes institucions, i amb el límit que reglamentàriament s'estableixi.
- Les despeses de defensa jurídica derivades directament de litigis suscitats en la relació del contribuent amb la persona de la qual rep els rendiments, amb el límit de 300 euros anuals.
- En concepte d'altres despeses diferents de les anteriors, 2.000 euros anuals.
A més, els contribuents amb rendiments nets del treball inferiors a 14.450 euros poden aplicar una reducció sobre els ingressos íntegres.
Rendiments d'activitats econòmiques
Quan no s'ha cedit l'explotació dels drets, sinó que el mateix músic explota l'obra (casos d'autoedició), els ingressos obtinguts per drets d'autor tenen el tractament de rendiments d'activitats econòmiques. En aquests casos, el tractament fiscal és el mateix que els ingressos d'un autònom que desenvolupa una activitat empresarial o professional.
D'altra banda, si el músic ha estat facturant les seves actuacions, concerts i col·laboracions com a autònom, haurà de comptar-ho a la declaració de l'IRPF com a rendiments d'activitats econòmiques, normalment en el règim d'estimació directa simplificada. És possible que també hagi percebut ingressos per la venda de merchandising o serveis complementaris. Pot deduir-se tots els despeses necessaris per a l'activitat: compra d'instruments, amortització dels equips, desplaçaments, dietes, serveis d'assessoria, factures rebutes d'altres professionals,…
Capital Mobiliari
Quan el músic que va compondre les obres ha mort, els ingressos derivats de drets d'autor els perceben els hereus de l'autor. En aquests casos, els rendiments tenen el tractament de capital mobiliari.
Un músic pot obtenir ingressos complementaris a la seva activitat artística mitjançant l'explotació de la seva imatge, ja que aquesta pot projectar uns valors en el públic que interessin a certes marques comercials per a les seves accions publicitàries. Podem pensar en alguns exemples d'empreses de cervesa (Estrella Galicia, Alhambra), calçat (Converse), roba o altres (Jägermeister) que patrocinen de manera permanent a grups i iniciatives musicals. L'ús de la imatge de músics per a aquests fins es formula mitjançant la cessió de drets d'imatge.
Els ingressos procedents de la cessió del dret a l'explotació de la imatge o del consentiment o autorització per a la seva utilització també tenen el tractament de rendiments de capital mobiliari a l'IRPF, llevat que la cessió d'aquests drets d'imatge tingui lloc en l'àmbit d'una activitat econòmica.