Antecedents de fet
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha dictat una sentència en un cas d'acomiadament d'una gestora d’una empresa de transports, per cobrar comissions extres als seus clients a través del WhatsApp del mòbil del treball sense el coneixement de l'empresa.
Els antecedents del cas indiquen que la treballadora utilitzava el telèfon mòbil proporcionat per l'empresa com una de les seves principals eines de comunicació. L'empresa va basar l'acomiadament en el seu coneixement de l'ús indegut de les eines de treball, segons l'empresa, utilitzades per a activitats no autoritzades en el seu propi benefici.
La treballadora va demandar a l'empresa al·legant una vulneració del seu dret fonamental a la intimitat i a les comunicacions, ja que l'empresa va obtenir coneixement d'aquesta activitat a través de la revisió de converses de WhatsApp en el seu telèfon mòbil de treball.
El jutjat de Primera Instància va emetre una sentència favorable per a la treballadora, ordenant la seva readmissió i atorgant-li una indemnització de 10.000 euros per la vulneració del seu dret al secret de les comunicacions.
L'empresa, en desacord amb la decisió, va presentar un recurs de suplicació davant el Tribunal Superior de Madrid, que finalment va emetre la sentència actual.
El TSJM assenyala que la companyia, quan va contractar l'empleada, li va dotar d'un ordinador i un telèfon mòbil i, tot i que l'empresa no va imposar criteris d'ús dels dispositius informàtics que va lliurar a la treballadora, sí que va incloure que eren per a ús «determinat pel contracte de treball», per la qual cosa la Sala entén que existeix una «previsió exclusiva d'ús professional «.
Sentències que ho avalen
En aquest punt, s'al·ludeix a la sentència del Tribunal Suprem del 8 de febrer de 2018 que examinava un acomiadament després de controlar l'empresa els correus electrònics corporatius del treballador i va determinar que «la utilització de l'ordinador en l'empresa, encara que estigui personalitzada, queda dins de l'àmbit de poder de vigilància de l'empresari i per això l'exercici de les corresponents facultats de control s'empara en l'article 20 de l'Estatut dels Treballadors».
El magistrat suggereix que si l'empresa no especifica clarament que el dispositiu és exclusivament per a ús laboral o no estableix pautes d'ús, el treballador pot tenir una expectativa raonable de privacitat.
Falta de proves
Malgrat determinar que els fets no són constitutius d'una vulneracions a la intimitat de la treballadora, la falta de proves suficients que demostrin que la treballadora intentava obtenir un benefici personal realitzant la mateixa activitat de transport que la seva ocupadora i cobrant comissions als clients per serveis similars comporta a la determinació de l'acomiadament com a improcedent.
El TSJM ha ordenat la readmissió de l'empleada o al pagament d'una indemnització de 1.506 euros per part de l'empresa.