La reserva de capitalització és un mecanisme fiscal dissenyat per fomentar l'autofinançament de les empreses i enfortir els seus recursos propis. L'objectiu principal és promoure la reinversió de beneficis, en lloc de la seva distribució, la qual cosa reforça la posició financera i la capacitat d'inversió futura de les empreses.
Aquest mecanisme es regula en l'article 25 de la Llei de l'Impost sobre Societats (LIS). A partir de la reforma introduïda pel Reial decret llei 4/2024, de 26 de juny, els contribuents que tributen al tipus general del 25%, aquells que tributen al 30% i les societats de nova creació que tributin al 15% en el primer període impositiu amb base imposable positiva i en el següent, tindran dret a una reducció en la base imposable del 15% de l'import de l'increment dels seus fons propis, sempre que es compleixin els requisits següents:
1. Que l'increment dels fons propis de l'entitat es mantingui durant un termini de 3 anys des del tancament del període impositiu al qual correspongui la reducció, llevat de l'existència de pèrdues comptables a l'entitat.
2. Que es doti una reserva per l'import de la reducció, que haurà de figurar en el balanç amb absoluta separació i títol apropiat i serà indisponible durant el termini esmentat en el punt anterior.
No es considerarà que s'ha disposat de la reserva en els següents casos:
· Quan el soci o accionista exerceixi el seu dret a separar-se de l'entitat.
· Quan la reserva s'elimini, totalment o parcialment, com a resultat d'operacions a les quals resulti d'aplicació el règim fiscal especial establert en el capítol VII del títol VII LIS.
· Quan l'entitat hagi d'aplicar la reserva en virtut d'una obligació legal.
És important destacar que el dret a la reducció no podrà superar en cap cas el 10% de la base imposable positiva del període impositiu anterior a la reducció, a l'esmentada a l'article 11.12 LIS i a la compensació de bases imposables negatives.
En cas de no comptar amb suficient base imposable per aplicar la reducció, les quantitats pendents podran aplicar-se en els dos períodes impositius següents al tancament del període impositiu en què es va generar el dret a la reducció, juntament amb la reducció que pogués correspondre en aquest mateix període, sempre respectant el límit esmentat.
D'altra banda, l'increment de fons propis es determinarà per la diferència positiva entre els fons propis al tancament de l'exercici (sense incloure els resultats d'aquest exercici) i els fons propis a l'inici del mateix (sense incloure els resultats de l'exercici anterior). Tanmateix, per calcular aquest increment, no es consideraran com a fons propis a l'inici i al final del període impositiu:
· Les aportacions dels socis.
· Les ampliacions de capital o fons propis per compensació de crèdits.
· Les ampliacions de fons propis per operacions amb accions pròpies o de reestructuració.
· Les reserves de caràcter legal o estatutari.
· Les reserves indisponibles que es dotin per aplicació del que disposa l'article 105 LIS i l'article 27 de la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del Règim Econòmic i Fiscal de Canàries.
· Els fons propis derivats de l'emissió d'instruments financers compostos.
· Els fons propis relacionats amb variacions en actius per impost diferit a causa de canvis en el tipus de gravamen.
Aquestes partides tampoc es tindran en compte per verificar el manteniment de l'increment de fons propis en cada període impositiu en què sigui exigible.
Finalment, és important considerar dues regles:
· La reducció corresponent a la reserva prevista en aquest article 25 LIS serà incompatible en el mateix període impositiu amb la reducció en base imposable per concepte de factor d'esgotament prevista als articles 91 i 95 LIS.
· L'incompliment dels requisits previstos donarà lloc a la regularització de les quantitats indegudament reduïdes, així com dels corresponents interessos de demora, conforme a l'article 125.3 LIS.
Per a qualsevol qüestió, no dubtis a contactar amb nosaltres.