El Jutjat de lo Social nº 3 de Santander ha reconegut com a accident laboral “in itinere” el sinistre que va patir un treballador mentre tornava a casa seva en bicicleta, després de completar un trajecte de 44 quilòmetres des del seu lloc de treball. Aquest cas posa en debat la normativa sobre accidents laborals i l'ús de mitjans de transport alternatius, com la bicicleta, especialment en distàncies llargues.
ELS REQUISITS DE L'ACCIDENT "IN ITINERE"
Perquè un accident sigui considerat “in itinere”, ha de complir amb diversos elements clau, que en aquest cas van ser analitzats en profunditat pel magistrat D. Pablo Rueda Díaz de Rábago:
Finalitat (Teleològic): El trajecte ha d'estar relacionat amb l'activitat laboral. En aquest cas, el treballador tornava directament del seu centre de treball, complint aquest requisit de manera clara. El jutge no va tenir dubte que el treballador estava de camí a casa quan va ocórrer l'accident.
Temporalitat (Cronològic): L'accident ha de produir-se en un temps raonable després d'haver finalitzat la jornada laboral. En aquest cas, el sinistre va ocórrer al voltant de les 21:15, poc temps després que el treballador abandonés el seu lloc de treball, i el jutge va destacar que les "xifres encaixen" al verificar el temps transcorregut i la distància recorreguda.
Trajecte (Geogràfic): El trajecte ha de ser el habitual entre el lloc de treball i la residència. Aquí, el magistrat va confirmar que el treballador seguia un trajecte normal, sense desviacions ni rutes inusuals, utilitzant carreteres locals i nacionals.
Mitjà de Transport (Modal): Aquest és l'aspecte més debatut. La Seguretat Social i la mútua argumentaven que recórrer 44 quilòmetres en bicicleta representava un risc innecessari i que el raonable hauria estat utilitzar un cotxe o transport públic. No obstant això, el jutge va rebutjar aquesta postura, assenyalant que el treballador tenia tot el dret a escollir la bicicleta com a mitjà de transport, ja sigui per motius de salut, ecològics o simplement per preferència personal. Obligar-lo a utilitzar un altre mitjà podria haver vulnerat el seu dret a decidir com desplaçar-se.
REFLEXIÓ SOBRE LA RESOLUCIÓ
La sentència estableix que tots els requisits de l'accident “in itinere” estan complerts en aquest cas, i que la bicicleta, tot i que pugui semblar un mitjà de transport més arriscat, no ha de ser descartada per la distància o les circumstàncies, sempre que el trajecte sigui raonable i habitual.
El magistrat també va ressaltar que imposar al treballador l'ús d'un vehicle particular o transport públic podria vulnerar el seu dret a promoure la seva salut i benestar, ja que desplaçar-se en bicicleta podria tenir beneficis tant físics com mentals. A més, el jutge va advertir que l'accident no va ocórrer en condicions adverses o perilloses, com podrien haver estat camins en mal estat o clima desfavorable, sinó en un context normal i adequat per a l'ús de la bicicleta.
PRECEDENTS I PERSPECTIVA
El jutge va citar precedents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del 12 de juny de 2014, que ja havia reconegut altres mitjans de transport alternatius, com el patinet, com a adequats per a trajectes “in itinere”. La sentència també al·ludeix que el rellevant és que el treballador mantingués un trajecte regular, sense desviacions per a fins personals o esportius.
En relació amb l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport vàlid per a un accident in itinere, també destaca la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCat) del 5 de febrer de 2001, que estableix criteris clau. El tribunal va reconèixer que la bicicleta pot ser un mitjà adequat per als desplaçaments laborals, sempre que es compleixin els requisits habituals de l'accident “in itinere” (finalitat, temporalitat, trajecte i mitjà de transport). El fallo adverteix que l'accident perdria el seu caràcter laboral si el trajecte es desvia per motius personals, com l'ús recreatiu o esportiu, allargant el recorregut o temps de desplaçament. No obstant això, sempre que el trajecte sigui el habitual i sense desviacions, la bicicleta és un mitjà de transport acceptat per a aquests efectes.
En definitiva, aquest cas assenta un precedent important en l'evolució de la interpretació de l'accident laboral “in itinere”, adaptant-se a una societat on cada cop més treballadors opten per mitjans de transport alternatius i sostenibles. El fallo destaca la necessitat d'ajustar la normativa a la realitat dels desplaçaments actuals, reconeixent que la seguretat i elecció del treballador també formen part dels seus drets laborals.
Encara està pendent de recurs, però aquesta sentència ja obre un debat clau sobre la mobilitat laboral, els mitjans de transport i la seguretat dels treballadors.