Finestreta única. Nous règims especials de l’IVA a tota la UE

L’1 de juliol d’aquest 2021 van entrar en vigor els nous règims especials de l’IVA a tota la UE anomenats finestreta única, aplicables a les prestacions de determinats serveis, vendes a distància de béns i algunes entregues interiors a consumidors finals.

En aquest article farem una aproximació i, en següents, anirem entrant en detalls en la matèria, amb la modesta pretensió d’aclarir els dubtes més bàsics que poden generar aquests nous règims que afecten tant a empreses o empresaris com als consumidors finals. Per aprofundir en la temàtica podeu trobar a la web de l’AEAT i en nombrosos articles, cursos i seminaris abundant informació. Avís per a navegants: potser al final de la lectura teniu més dubtes dels que teniu ara.

Un dels objectius que pretenen aquests nous règims, o així s’exposa des de les institucions, és el de facilitar i simplificar les obligacions formals pels qui entreguin béns o prestin serveis a consumidors finals per a tota la UE, permetent que aquests primers no s’hagin d’identificar o donar d’alta en tots els països de la UE a on estiguin els seus clients. Així, amb una sola presentació, es podrà ingressar l’IVA de tots els països a on l’empresa/empresari/professional hagi entregat els seus béns o prestat els seus serveis.

Un altre, és eliminar l’avantatge competitiu que tenien els productes de valor reduït que venien de fora d’Europa, especialment d’Àsia, per que no dir-ho, i que no estaven subjectes a l’IVA ni a duanes, pel que es creava un greuge comparatiu amb els que estaven dins el territori de la UE, a l’estar gravats, aquests últims, des del primer € amb el corresponent IVA.

Òbviament, també trobem un, no menys important, objectiu recaptatori d’impostos i, un altre, intrínsec i cada cop més valuós, com és la informació massiva de la que disposarà la UE i les hisendes públiques sobre els contribuents i, en general, sobre el comerç, una gran font de l’anomenat “big data”.

Entrant en la matèria que ens ocupa, amb aquesta nova normativa, qualsevol entrega de béns, provingui d’un altre estat membre de la UE o de fora de la UE, anirà gravat amb l’IVA, sense cap exempció pel seu valor com passava fins ara amb les adquisicions de menys de 22 €.

I com es farà tot això? Doncs amb una espai digital creat a nivell europeu anomenat Finestreta Única, en anglès One Stop Shop (OSS), i un específic pels productes que venen de fora la UE, Import One Stop Shop (IOSS). A més, ara les plataformes de venda online (ebay, amazon, alibaba,...) faran de recaptadores (“proveïdor considerat”), això vol dir que tindran l’obligació de repercutir i ingressar en nom dels usuaris-venedors l’iva d’algunes de les vendes que es produeixin a través de la seves plataformes.

I qui hi estarà obligat? Els venedors de béns i prestadors de serveis a consumidors finals establerts en un estat membre de la UE i que superin el llindar dels 10.000 € de vendes intracomunitàries i els venedors de països tercers a consumidors finals. Aquest és un canvi important respecte la normativa que hi havia fins al moment, doncs cada estat membre establia el seu llindar independentment dels demés per obligar a als venedors a registrar-s’hi a efectes d’iva. Amb la OSS no caldrà registrar-se a cada país, doncs amb una única liquidació trimestral s’ingressarà l’iva repercutit a consumidors finals.

Resumint:

• Venedor establert només a un estat membre, per exemple a Espanya (excepte Canàries, Ceuta i Melilla): les vendes a distància de béns a consumidors finals d’altres estats de la UE tributaran amb l’IVA espanyol (el general o els reduïts en funció del tipus de bé) fins als 10.000 €. A partir d’aquell moment, l’iva a repercutir serà el de cada estat membre a on estigui el consumidor final. Per ingressar aquest iva el venedor pot optar per registrar-se en cada estat membre a on tingui el seus clients o optar per aquest nou sistema OSS per el qual, amb una sola liquidació trimestral, podrà ingressar tot l’iva repercutit en d’altres estats de la UE. Opcionalment, el venedor pot optar per tributar amb l’iva de l’estat membre del consumidor final per sota del llindar dels 10.000 €. Totes aquestes opcions s’exerceixen amb la corresponent declaració censal, model 036. Important tenir en compte que independentment d’on estigui el venedor s’ha de considerar sempre l’estat a on estan les mercaderies i, per tant, des d’on aquestes surten, a efectes de determinar si hi ha una operació intracomunitària o no i per considerar l’IVA a aplicar en cas d’estar sota el llindar dels 10.000 €.
• Venedors establerts en més d’un estat membre: el llindar dels 10.000,00 € desapareix, per tant el venedor a d’optar per registrar-se a tots els estats a on vengui (o al Registre del Règim de la Unió) o acollir-se a la Finestreta Única.
• Venedors de fora la UE: per les vendes a consumidors finals de productes transportats des d’un país tercer s’hauran d’acollir a l’IOSS (versió de la Finestreta Única per a productes importats) o a un Règim especial i voluntari a on els operadors postals liquiden l’Iva de la importació. Aquests venedors, si escullen aplicar l’IOSS, s’hauran d’establir a efectes fiscals en un estat membre per tal d’ingressar des d’aquell estat els IVAs repercutits a tota la UE.
• Plataformes: quan aquesta faciliti una importació de béns per vendre a un consumidor de la UE amb independència d’on sigui el venedor o quan el bé estigui situat a la UE però el venedor no hi estigui establert es converteixen en subjectes passius i per tant han de repercutir i ingressar l’iva d’aquestes operacions.

En articles següents entrarem en més detall en els models a utilitzar, els terminis establerts i en casos concrets que ajudin a posar una mica de llum als dubtes que inevitablement apareixen com per exemple, la convivència de règims especials d’iva, com el de béns utilitzats o el recàrrec d’equivalència, d’aplicació només a Espanya, amb aquest nou règim Europeu.